El sector del tèxtil ha viscut transformacions importants al llarg dels anys. En les darreres dècades, bona part de la producció és a països asiàtics, que han agafat el relleu a moltes de les fàbriques i tallers que s’escampaven per Catalunya, sobretot al voltant del Cardener, Llobregat i Ter. A Navarcles, com en altres municipis, hi havia indústries molt importants, però també productors més petits repartits en baixos i petites naus a dins del mateix nucli urbà. Ignasi Ferrer Jo és un dels exponents d’una generació que ha lluitat sempre per sobreviure en aquest sector, a vegades des del vessant productiu, i d’altres, del comercial. Ferrer, amb 91 anys, és un home inquiet, que cada dia engega les seves màquines i les mima. A més a més, dedica hores i hores a altres aficions, com els pessebres i els diorames; a l’elaboració, per a la família, de ratafia, mistela i vi; a l’hort o a entitats locals com els geganters. Els seus dos fills són ben coneguts més enllà de Navarcles i el Bages. El Josep Maria és una de les ànimes de la Selènika, una de les proves més populars de BTT, i el Llorenç és historiador, professor universitari i, durant anys, alcalde de Navarcles.
Per a les noves generacions, el procés productiu del tèxtil els és desconegut. Expliqui’ns a què s’ha dedicat?
Cada producte tenia la seva maquinària. Nosaltres aquí fèiem teles de teixits plans i sarja, amb unes ratlles per a llençols d’hospitals. Uns feien llençols, d’altres folres, sarja, crepè…
Ho venia directament?
No, ho feia a mans. Els telers sempre van funcionar a partir d’encàrrecs que arribaven d’altres empreses, normalment més grans. Pagaven un tant per passada. Les feines que agafàvem havien d’adaptar-se a la mida de les nostres màquines. Al sector, n’hi havia de moltes mides, des de 80 centímetres fins a tres metres, la més ampla. L’únic que vaig arribar a comercialitzar va ser el fil d’ocasió. Va ser en una època que havíem de superar una crisi que ens va afectar de ple.
Hi ha una frase que va arrelar molt i és la que afirma que el tèxtil és un sector en crisi permanent. Ho ha constatat?
El més dur va ser quan es va començar a produir a fora. Per a un industrial d’Aiguafreda li fèiem uns llençols amb uns rivets que ens els pagava a 48 pessetes el metre. Ens guanyàvem bé la vida, però no va durar més de mig any perquè va arribar la competència de l’exterior, amb uns preus molt més econòmics. Això va fer que es passés de les 48 pessetes a les 22 pessetes, i amb la roba ja blanquejada i tenyida. Per sota de la meitat del preu.
D’on arribava aquesta roba?
Del Pakistan, l’Índia, Egipte… Vaja, arribava roba de tot arreu.
Pel que diu, l’impacte de les importacions va ser molt fort.
Sí, vaig arribar a perdre la fàbrica i, durant un quant temps, donava feina a un artesà d’aquí perquè treballés per mi. Havia perdut les màquines i tot.
Quan compra un article tèxtil i llegeix a l’etiqueta que és de la Xina, què li ve al cap?
Les importacions tèxtils han fet molt al país. Tot aquest procés ha estat una gran destrossa.
I què en diu, de la qualitat?
Hi ha de tot. Es detecten tipus de fil de tota mena de qualitats diferents. Si el fil és d’un cap aprestat, mai és tan bo com de dos caps torçat. És la roba més suau i la de més bon treballar. En canvi, la roba aprestada, quan es renta tres o quatre vegades, ja queda desmanegada.
Quantes fàbriques hi havia a Navarcles de l’estil de la seva?
Érem sis i en queden dues, grandetes, amb trenta o quaranta telers automàtics i que estan molt al dia. Hi ha hagut una evolució molt important dels telers. Uns que van tenir molt d’èxit els fabricaven a Martorell.
Vostè ha estat amo i treballador. Ha viscut el tèxtil des de les dues cares?
Sí, a tot arreu hi ha de tot. Sovint es parla dels amos, però de treballadors n’hi ha cada un… N’hi ha que no han treballat mai i que només han cobrat del Govern. Fa pocs dies, al Lluçanès un industrial es queixava que no trobava treballadors per a la seva fàbrica, però al bar del poble hi ha gent jove que és a l’atur.
En el moment més àlgid de la seva empresa, quanta gent va arribar a tenir a la plantilla?
Vint-i-dues persones. I, de telers, el màxim va ser trenta. Cada teixidor podia portar-ne sis i havíem d’organitzar-nos per torns.
Es parla que hi ha un procés de reindustrialització. Té esperances que això sigui una realitat?
El món dona moltes voltes. Ara mateix hi ha una guerra, i ja em direu quina necessitat tenia el Putin d’envair Ucraïna? Tot el que està passant és molt perillós. No ho veig gaire clar. També és perquè es reflexioni sobre la superpoblació que hi ha al planeta, no s’hi cap.
A veure, deixem de banda el tèxtil i digui’ns quin és el secret per estar tan lúcid i actiu als 91 anys?
No he tingut mai vicis, ni he fumat mai. He begut molt poc. Tinc quaranta ceps i em faig el vi, la ratafia i la mistela. Per a la ratafia és un mal any perquè les nous que tinc són petites i tristes.
Els seus dos fills són ben coneguts per diferents motius…
Estic molt content dels meus dos fills. El Josep Maria no para amb el tema de les bicicletes. Ahir, aquí a casa, van fer una reunió per preparar la Selènika, una prova que ha arribat a aplegar 1.400 ciclistes.
I quan el Llorenç, de jove, es va ficar en política, què li va dir?
Li vaig dir que era cosa seva, perquè jo, de polític, no n’he estat mai. No he estat mai de cap partit. Hi ha hagut moments que han generat distanciaments, perquè jo he votat sempre el meu fill i no tots els amics i familiars ho han entès.
M’imagino que amb un fill historiador i estudiós, a vostè li deu agradar també conèixer el passat.
La veritat és que no he llegit mai cap llibre, mai. Fa molts anys em van regalar Los cipreses creen en Dios i encara hi tinc el punt de llibre. Escriuen moltes pàgines quan, en realitat, tot es podria resumir en dues.
Ara, però, no negui que és un artista dels pessebres.
Cada any, fins l’arribada de la pandèmia, he portat un diorama a la mostra pessebrista que es fa al Casino de Manresa. Actualment, n’estic preparant un. Durant deu o dotze anys vaig fer el pessebre de l’església de Navarcles. Al meu taller treballo tot l’any en aquests projectes nadalencs.
I, per arrodonir-ho, va amb la colla gegantera del poble.
Però no porto els gegants, eh. Estic bé, però d’esforços físics no en faig. Aquí a casa tampoc no agafo les caixes, ja ho fa el meu fill.
Dels canvis que ha viscut al llarg de la seva vida, quin l’ha marcat més?
Ho he vist tot. Per a mi, la televisió; que arribés la imatge d’aquesta manera, amb repetidors, va ser colpidor. Abans, el funcionament de la ràdio ja feia pensar. La informàtica ha estat un gran avenç i això ho veig amb els fills. Ara, el Josep Maria vol posar uns sensors per saber si la màquina està parada o en marxa.
Segueix les notícies a través del mòbil?
Em van arribant whatsapps. Mira, ara mateix me n’ha arribat un relacionat amb els geganters. Ens informen que, de moment, hi ha una gralla…
No seria d’estranyar que vostè toqués algun instrument.
Ni els meus fills ni jo tenim facilitat per la música. Vaig a la coral, canto perquè ho fan els del costat. Si he de cantar sol, soc una regadora. Tots tres som iguals. En canvi la meva dona, en pau reposi, en sabia molt. Fins i tot en el procés de demència que malauradament va viure, li posàvem música d’abans, de Carlos Gardel o de Pablo Machín, i ella la seguia i cantava molt bé.
Per cert, vostè ja és besavi.
Sí, d’un nen i d’una nena. Són petits, amb dos i un any, respectivament, però ja em coneixen, ja. Hem anat a buscar cireres, maduixes. Fa il·lusió haver arribat a aquesta edat i veure els besnets. Quan vaig fer la revisió del carnet de conduir em van demanar com ho feia per estar així, i jo vaig contestar que era cosa de sort, però, repeteixo, no he fet el boig. He treballat i no he perdut cap nit.
ELS 4 CANTONSTothom té el que es mereix?No.Millor qualitat i pitjor defecte.Habilitats mecàniques. A vegades xerro massa.Quina part del seu cos li agrada menys? Soc massa baix, però no m’ha privat de res.Quant és un bon sou?A partir de 1.500 euros.Quin llibre li hauria agradat escriure?La meva història, però és complicada.Una obra d’art.El pessebre gran del Casino (Manresa).En què és expert?En manualitats mecàniques.Què s’hauria d’inventar?Una màquina de justícia.Déu existeix?Existeix, però tinc algun dubte.Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?No em ve ningú al cap.Un mite eròtic.La d’Escuela de Sirenas era guapa.Acabi la frase. La vida és…Maca si la sabem portar.La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?Hi ha de tot.Tres ingredients d’un paradís.Bondat i bons aliments.Un lema per a la seva vida.Fes coses i pensa en els altres.
