L’Ajuntament de Cardona ha reactivat la comissió creada el 2000 per planificar la recuperació progressiva de la Vall Salina i vetllar perquè aquesta es fes efectiva. Tot i això, en els últims anys alguns dels compromisos adquirits per les diferents parts implicades han quedat encallats, i el consistori vol que no quedin en l’oblit. Amb aquest objectiu, s’ha tornat a convocar la comissió que n’havia de fer el seguiment i ja s’han establert dos objectius principals. D’una banda, completar una vegada per totes la restauració de l’antic llit del Cardener al seu pas per la Coromina, que el 2000 va quedar seca perquè l’aparició de bòfies (enfonsaments del subsòl) van fer que la Generalitat optés per fer un desviament per fora del nucli. Des de llavors, l’Ajuntament ha anat assumint intervencions, com fer arribar aigua sobre una superfície impermeabilitzada i habilitar algunes instal·lacions lúdiques al seu entorn, però considera que queda pendent «una rehabilitació integral, sobretot a nivell de vegetació, prèvia conducció de les aigües que encara van parar de la vall, i la connexió entre la Coromina i Cardona recuperant el camí de la costa», segons va detallar l?alcalde, Ferran Estruch, intervencions que hauria d?assumir l?Agència Catalana de l?Aigua. La recuperació de l’entorn de l’antic llit a la Coromina, la captació del riu salat i la solució a la runa vella són objectius prioritaris L’altre gran objectiu a curt i mitjà termini que el consistori veu prioritari és fer un estudi geotècnic de la runa vella i buscar una solució, ja que l’empresa Ercros, que durant anys va extreure la sal, va aturar l’activitat i va quedar mig explotar i, per tant, mig retirar. En paral·lel, Estruch veu urgent, ja que aquests enderrocs hi continua, analitzar i determinar com es pot fer la captació i control de l’anomenat rierol salat, que passa per sota d’aquest terrer, «per treure l’aigua dolça de la Vall Salina perquè no provoqui distorsions». La Comissió de la Vall Salina es va crear en virtut d’un conveni signat l’any 2000 per a la restauració d’aquest espai, després de la desviació del Cardener, i en formen part l’Ajuntament, la Generalitat i les empreses explotadores. L’última reunió, abans de la represa, havia tingut lloc el 2016. L’alcalde de Cardona subratlla que, tot i això, en aquest temps s’ha continuat negociant i treballant, però que ara «s’havia de reactivar per veure on som i com seguim », perquè «l’objectiu continua sent el mateix perquè no s’ha completat: recuperar la Vall Salina i donar-li un futur, ja que és un espai natural protegit». El primer acord aconseguit és fer una revisió de l’estat d’execució del pla vigent per determinar «què és el que s’ha fet i el que no i cap a on cal anar». En aquest sentit, Ferran Estruch detalla que d’aquesta primera anàlisi «veiem, per exemple, que el pla marcava la conducció de les aigües fluvials perquè la menor quantitat possible vagi a parar a la vall i que d’aquest aspecte se n’ha executat la major part , com les rases perimetrals de les terreres, la del sector sud, la del Castell… Tot això s’ha anat executant. I també la restauració dels enderrocs nous està molt avançada». Però el pla recollia dos grans aspectes que no s’han complert: la restauració de la runa vella, que ha quedat parada, i la restauració de la llera del Cardener que va quedar seca pel desviament de l’any 2000, «que mai no s’ha acabat de completar com hauria». A la pràctica, subratlla Estruch, “el que estem fent és una renovació del conveni per recuperar la vall. Això significa renovar el compromís de totes les parts i concretar què cal fer i qui se’n fa càrrec, i això ho estem treballant». Pel que fa a la restauració de la llera del riu que queda pendent, l’alcalde exposa que «parlem sobretot d’una recuperació de l’entorn, del que ara és un espai sec, tret de la làmina d’aigua que es va fer arribar artificialment» I concreta que «el que prioritzem és que el riu, des de les colònies Manuela fins als horts, passat el pont de la Coromina (on nosaltres ja hem anat actuant fent arribar l’aigua, posant taules de pícnic, jocs…) l’ACA prevegi a el seu pla d’inversions és una partida per fer realitat un projecte més amb cara i ulls que recuperi en la mesura que sigui possible la morfologia del riu. Es tracta sobretot duna intervenció de recuperació de vegetació. Una actuació adaptada a la morfologia de la vall, que permeti habilitar un camí amb un entorn agradable, no pas amb el desert aspecte que té ara. Perquè això també és per a nosaltres l’avantsala per recuperar el camí de la Costa, que ha de facilitar la connexió a peu entre Cardona i la Coromina». Què passa sota les escombres velles? En el cas de la runa vella, a mig explotar, el consistori demana, d’una banda, que l’empresa assumeixi fer un estudi geològic per saber què hi ha a sota. «Nosaltres sostenim que ha d?acabar desapareixent i que la responsabilitat és d?Ercros, i ens hem emplaçat a treballar per un pla de restauració que ens permeti avançar en els objectius de restauració màxima. Però no acabem de trobar el punt d?acostament. Ells consideren que no ho han de treure, però tenen disposició a fer coses». Estruch afegeix que «el que ens preocupa molt és que no sabem que està passant sota quant a cursos d’aigua, perquè cal tenir en compte que allà tenim el pas de la riera salada, que es va menjant la sal i sospitem que ens genera moviments en aquests antics enderrocs, com ens denota alguna bòfia. I per això demanem, i creiem que hi ha voluntat, de fer un estudi geotècnic». Segons el càlcul del consistori, «del pla actual en queda una execució pendent encara d?uns 5 o 6 milions d?euros, sense comptar amb el que cal fer a la runa vella». Pel que fa als enderrocs nous, encara està en procés de restauració però és el que ha avançat més adequadament. Actualment ja no extreuen sal, però encara es treballa en el condicionament dels terrenys i queda pendent la conducció d’aigües i la plantació de vegetació, amb un calendari previst fins al 2028.
