Davant les altes temperatures i la manca de pluges viscudes aquest any, els productors de vi del Bages busquen fórmules per pal·liar els efectes d’uns episodis de sequera que consideren que cada cop seran més severs a conseqüència del canvi climàtic. Les diferents mesures que promouen consisteixen a llaurar més sovint les vinyes per aprofitar la saó, apostar per la plantació de varietats més tardanes que són més resistents a la sequera o instal·lar sistemes de reg de suport puntual per garantir l’abastament d’aigua. Aquesta darrera estratègia és una novetat a la comarca, on la vinya sempre ha estat un cultiu de secà, però les escasses precipitacions han fet que molts cellers es plantegin aquesta possibilitat. El president de la DO Pla de Bages, Joan Soler, posa de manifest que «l’agricultura de regadiu s’haurà de tenir en compte molt de debò si en el futur es van repetint aquests anys de sequera». Tradicionalment, al Bages la vinya ha estat un cultiu de secà, «però hi ha llocs al món, com al sud d’Austràlia, on la vinya es considera un cultiu de regadiu perquè tenen un clima més sec i calorós». Fins ara, aquesta opció no s’havia plantejat a la comarca, «però pensar que els episodis de sequera cada cop seran més insistents i repetitius fa que molts cellers obrin l’interrogant de cara al futur». Tot i això, Soler puntualitza que el que es planteja és un reg de suport, amb sistemes com el gota a gota, que subministra aigua de forma eficient. Un exemple és el cas del Collbaix Celler el Molí, on han impulsat una prova pilot per instal·lar un reg soterrat a una parcel·la de vinya. «Fa temps que patim sequera, ja fa dos desembres que tanquem l’any amb uns registres de precipitació molt baixos i irregulars», fa notar el responsable del celler, Josep Maria Claret. Davant d’aquest fet, aquest any ha decidit instal·lar un sistema de reg soterrat en una de les parcel·les «amb l’objectiu de poder regar de manera eficient en els moments que més convingui, tenint en compte que la vinya no és una planta que necessita un excés aigua». Fins ara, Claret valora positivament els resultats d’un sistema de reg, que complementa amb altres feines a terra per mantenir l’aigua de la pluja. De fet, l’enòleg del celler Abadal, Miquel Palau, apunta que si bé en els últims anys s’ha evolucionat molt en la tecnologia dels cellers, ara els episodis de sequera «han tornat l’atenció a terra, a la vinya , que és la base de tot el procés». Al celler on treballa, afirma que fa temps que estudien «com treballar la terra, com aconseguir mantenir al màxim l’absorció de l’aigua a terra». L’enòleg afirma que com «més viu estigui el terra, amb més nutrients, amb més matèria orgànica, més actuarà com una esponja». Tot això fa que els viticultors hagin d’estar més pendents que mai de la vinya i que «estem reaprenent contínuament, ja que ens queden molts coneixements per adquirir tant dels cultius, com del sòl, de la microbiologia, de la biodiversitat i de tot allò que engloba aquest món complex del vi, que mai no és una ciència exacta», considera l’enòleg. En aquesta actitud d’estar disposats als canvis en la meteorologia que influeixen directament a la vinya, molts cellers comencen a plantejar-se quines són les varietats que resisteixen millor els efectes del canvi climàtic. «Els darrers anys, hem tendit a apostar per les varietats tardanes, que solen suportar millor les inclemències de la sequera», explica Aleix Solergibert, del celler Solergibert d’Artés. Com a exemple, parla de la comanda, com una varietat autòctona «que és tardana, aguanta millor l’acidesa i es crema menys amb la calor». Solergibert també destaca que, tant per als viticultors com per a la vinya, «és més agraït i respectuós collir el fruit en fred per evitar les calors que poden accelerar la fermentació del raïm, però els últims anys fins i tot al setembre costa que les temperatures donin una treva».
