La mongeta de Castellfollit del Boix s’ha quedat per primera vegada sense producció per la venda a causa de la sequera. Els cultivadors d’aquest llegum autòctona, molt distingit i apreciat i un dels primers productes del Bages amb segell propi, destaquen que normalment començaven el període de collir a mitjans d’agost, però aquest any les plantacions s’han assecat després d’haver viscut una primavera amb escasses precipitacions i altes temperatures. Davant la pèrdua de la collita, els camperols es plantegen noves vies per salvar la producció els propers anys, com ara la introducció d’una llavor més resistent al clima, la possibilitat d’endarrerir el temps de plantació o l’ús de sistemes de reg de suport . El president de l’Associació de Productors de Llegums de Castellfollit, Josep Rius, afirma que «és el primer any que la sequera afecta de manera tan dràstica la collita, fins i tot hem perdut la llavor». En total, són catorze productors al municipi que en una bona temporada poden arribar a produir fins a cinc tones de mongetes. L?any passat encara van poder salvar part de la producció, malgrat les escasses pluges, «però aquesta vegada no ha quedat res». La principal diferència, explica, és que aquest any «la calor va arribar abans de temps i va neular la planta just en el moment en què començava a florir». Ara, l’esperança dels productors és trobar una llavor més resistent al clima. De fet, la Fundació Miquel Agustí, especialitzada en la recerca de les varietats agrícoles tradicionals catalanes, lidera un projecte de millora de la mongeta de Castellfollit del Boix, finançat pel departament d’Acció Climàtica, amb l’objectiu de cercar una llavor més resistent a les temperatures extremes, a partir de l’estudi de les varietats que s’adapten millor a les condicions climàtiques de la zona. De fet, la mateixa fundació ja va introduir una modificació genètica a la mongeta de Castellfollit del Boix el 2018 per crear una nova varietat més homogènia i resistent a la sequera. La investigadora de la fundació Ana Rivera destaca que els últims anys han continuat treballant sobre el terreny «per millorar el rendiment i l’adaptació del llegum autòctona al clima». També esmenta que estan estudiant la possibilitat de mecanitzar el procés de collita de la mongeta, que fins ara es duu a terme de forma manual, amb varietats de mata més baixa per facilitar la feina als productors. Mesures per hidratar la planta Una de les mesures per evitar els efectes de la sequera que els productors es plantegen a curt termini és endarrerir el temps de plantació fins al començament d’estiu. Normalment, comencen a plantar per San Marcos, a l’abril, de manera que la florida es produeix entre maig i juny, «però en els últims anys, les calors més avançades han afectat el procés de maduració de la planta», assenyala Rius, que assegura que el cicle de la mongeta és tan curt que «qualsevol imprevist provoca que la collita se’n vagi en orris». D’aquesta manera, considera que plantar entre el juny i el juliol els donaria la possibilitat d’allargar el procés, aprofitant les pluges d’agost i setembre, fins a collir a mitjans d’octubre. «També hi ha la possibilitat de plantar en diferents temps, per assegurar almenys una part de la collita», afegeix el president. Paral·lelament, els productors de mongeta de Castellfollit també posen sobre la taula la possibilitat d’introduir sistemes de reg de suport. «En un context d’escasses pluges, la utilització de sistemes de regadiu permetria evitar que la planta es neulara», posa en relleu Rius, que considera que una de les solucions més eficaces seria la instal·lació d’aspersors que permetessin regar el conjunt de plantacions. El president remarca que és una opció que cada vegada convenç més cultivadors, malgrat que tradicionalment la mongeta s’ha cultivat a terra de secà, «perquè potser a la llarga sigui una manera de garantir la subsistència d’una mongeta amb història». La primera referència sobre la seva presència a Castellfollit és de l’any 1787 de la mà de l’escriptor anglès Arthur Young al llibre Viatge per Catalunya, que testifica que el cultiu d’aquesta varietat que dóna llavors petites, de color blanc i sense pell presenta una llarga tradició al municipi. Rius celebra que després de tants anys el cultiu del llegum autòctona segueix generant interès entre els camperols de la zona, encara que posa en relleu que «la demanda és més alta del que som capaços de produir». En total, el municipi compta amb cinc hectàrees de cultius d’una mongeta que s’ha popularitzat entre el públic amb iniciatives com la Fira de la Mongeta de Castellfollit. «Aquest any, no obstant, no en vendrem ni una. Tot i això, tenim l’esperança de recuperar la producció l’any que ve», apunta.
