Naturalistes del Moianès tenen en marxa un projecte de seguiment de mamífers carnívors de la comarca, però molt especialment de la població de gat fer. Fonts del col·lectiu han explicat que la iniciativa va començar a prendre forma l’any passat quan el Fanal, col·lectiu Ecologista del Moianès, va organitzar una xerrada sobre l’estudi gat a càrrec dels especialistes del Grup de Naturalistes d’Osona i el grup Felis de la Institució Catalana d’història natural. Els promotors del projecte destaquen que “malgrat ser l’únic felí autòcton que viu actualment a Catalunya”, el gat salvatge o gat fer europeu (Felis silvestris) “és una espècie poc coneguda per la societat”. I que com a espècie protegida, «cal que es destinin certs esforços a la conservació per garantir la continuïtat de les poblacions», per la qual cosa «els estudis de camp són una eina imprescindible per millorar el coneixement d’aquest felí, ja que les mesures de conservació que se’n derivin tindran moltes més probabilitats de ser efectives si s’aconsegueix que les persones estableixin un vincle». En aquest sentit, una de les primeres accions que ha emprès el col·lectiu de naturalistes moianesos ha estat la d’instal·lar el que es coneix com a càmeres de fototrampeu en boscos de la comarca per esbrinar si encara hi ha exemplars de gat fer al Moianès i, a el seu cas, poder determinar-ne la població. Es tracta de càmeres que es deixen al bosc i que es disparen (tant de dia com de nit, amb sensibilitat nocturna) quan detecten el moviment d’un animal. Inicialment es va demanar una subvenció a l’Ajuntament de Moià que ha permès instal·lar-ne dues i, paral·lelament, el grup promotor va contactar amb altres persones de la comarca que tenen càmeres de manera particular i l’entitat Protegim Moianès , que també en disposa de dues. En total actualment hi ha 7 càmeres en funcionament. S’ha dividit el mapa del Moianès en quadrícules de 5×5 km, fins a un total de 23. La idea és anar traslladant les cambres de quadrícula, tenint-les un mínim de 5-6 setmanes al mateix lloc i anar inspeccionant tot el territori. Es calcula que aquesta tasca pot durar més dun any. Un cop obtingudes les imatges cal analitzar quins animals han quedat captats i anotar-ho en fulls de registre. Assessorament del Grup Felis Fonts del col·lectiu detallen que aquest seguiment «ens aportarà molta informació, no només del gat fer, sinó també d’altres animals que habiten a la zona inspeccionada. Potser tindrem sorpreses! A l’hora de col·locar les càmeres, ens ha estat molt útil l’experiència i la saviesa del Grup Felis. No és fàcil decidir on s’han de posar les càmeres, s’han de tenir en compte els hàbitats per on es pot moure el gat fer, quins costums té a l’hora de caçar…». El gat fer és similar al gat domèstic però més gran, el cos mesura entre 47 i 80 cm, la cua entre 26 i 37 cm. Pot pesar entre 5 i 10 quilos. La cua és molt gruixuda i acaba en un anell ample de color negre. El seu pelatge és grisenc amb ratlles negres verticals a banda i banda del cos. Un tret que el diferencia del domèstic és que té una ratlla negra que li va del final del clatell fins al final de l’esquena, sense arribar a la cua. Només presenta color blanc a la mandíbula inferior, al coll i sota la cua. Les seves principals amenaces són la hibridació amb el gat domèstic i els atropellaments. El treball del Grup Felis, que assessora els naturalistes moianesos, es va iniciar arran de la primera trobada d’estudiosos del gat salvatge que va tenir lloc la primavera de l’any 2018 a Banyoles, on els assistents van discutir els avantatges de treballar en xarxa per millorar el estudi del gat fer. La unificació d’esforços va permetre potenciar els diversos projectes i incrementar-ne la difusió, afavorint la implicació de més persones provinents de diferents àmbits. Treball en xarxa El dia 23 de febrer del 2019, es va organitzar una segona reunió al Zoo de Barcelona per donar a conèixer les novetats dels projectes i comentar els avantatges que suposaria la creació d’un grup de treball vinculat a la ICHN. Un grup que, malgrat el nom, no només se centra en el gat salvatge, sinó que inclou el conjunt de carnívors que viuen a Catalunya, alguns membres del grup dels quals són especialistes.
