River Park viu una recuperació lenta al mig de la frustració

0
18

«Encara em costa creure que tots els records s?hagin cremat per sempre», assegura Raúl Martínez, veí de River Park, mentre contempla les restes del que un dia havien estat unes estades espaioses d?una casa amb vista a un entorn boscós , on ara només hi ha arbres reduïts pel foc. El sentiment de frustració encara es posa de manifest un mes després de l’incendi entre uns veïns que, de mica en mica, van refent tot allò que les flames es van emportar en poc temps. La recuperació la pronostiquen lenta, però no perden l’esperança i treballen per reconstruir el seu paisatge, tallant els arbres cremats, rehabilitant els seus habitatges i recolzant-se els uns als altres per fer una mica menys pesada la tristesa. Treballs de reconstrucció en un dels habitatges | OSCAR BAYONA «Passaran anys fins que la casa torni a ser el que era, ja que l’estructura perilla i cal apuntalar les parets», constata Martínez, que de moment viu a casa dels pares, a l’espera de tramitar l’assegurança per començar a reconstruir casa seva, «encara que sembla que anirà llarg». De fet, el president de l’associació de veïns de River Park, Jaume Almirall, explica que moltes de les famílies estan pendents de saber quines pèrdues els cobriran i quines no, cosa que suma angoixa a la situació d’haver perdut la casa. La majoria s’allotgen a cases d’amics o familiars, pisos de lloguer facilitats per l’asseguradora o habitatges de lloguer social. «Els més afectats són els que no tenen assegurança», posa en relleu. En aquest sentit, reclama que l’IBI no s’hagi de pagar d’una casa cremada i que el consistori faciliti la llicència d’obres als que no tenen coberta l’assegurança. Veïns talant amb motoserra pins cremats | OSCAR BAYONA Un dels casos és el del veí José Picó, que va arribar a la urbanització fa trenta anys, però comenta que no va assegurar l?habitatge perquè li demanaven una quota molt alta. La seva és una de les cases que ha resultat malmeses pel foc, a la major part de les estances no es pot fer vida. Mentrestant, ha decidit instal·lar una tenda de campanya al costat de casa seva a l’espera de trobar una solució. «El nostre cas és diferent perquè estem empadronats a Barbarà del Vallès, i aquí tenim la segona residència, però passem la major part del temps, i voldríem no haver-se’n d’anar», manifesta Picó, que també assenyala que ha sentit l’escalfament per part del resta de veïns, sobretot els primers dies després de l’incendi. «Al principi, ens sentíem molt desprotegits, teníem por de possibles robatoris, i per això els veïns ens vam organitzar per fer torns de vigilància», destaca. De fet, durant les primeres setmanes es va incrementar la presència dels cossos de seguretat a la zona, i ara els veïns es mantenen en contacte en tot moment mitjançant un grup de WhatsApp per controlar que no robin la ferralla dels habitatges cremats. «Sembla mentida que hi hagi persones capaces d?aprofitar-se del nostre dolor», lamenta. Vicente Larrea neteja el galliner afectat pel foc | OSCAR BAYONA La gestió de l’entorn cremat Els veïns posen en relleu que els primers dies després de l’incendi les tasques es van concentrar en la neteja de la brutícia que va generar l’incendi. El president de l’associació de veïns lamenta que l’Ajuntament va trigar setmanes a retirar els residus dels contenidors cremats, cosa que va generar males olors als carrers. «Finalment, després d’insistir-hi, es van treure de la via», apunta Almirall, que afegeix que el mateix va passar amb la recollida de voluminosos. «La gent treia de casa arbres sencers i trossos de ferro que no sabien on posar i el deixaven en parcel·les buides, esperant que el consistori se’n fes càrrec, però també van passar setmanes fins que la brigada els va venir a buscar», denuncia. D’aquesta manera indica que la sensació general “és de deixadesa per part de l’Ajuntament”. L’alcalde del Pont de Vilomara, Enric Campàs, reconeix que «la quantitat de feina a fer és enorme». En aquest sentit, afirma que «treballen amb la màxima celeritat possible, centrant els esforços a oferir un suport als veïns que ho han perdut tot, mirant les ajudes disponibles, i procurant fer tasques de neteja a la zona, sobretot amb la retirada dels arbres cremats». En aquesta qüestió, hi ha veïns que han pres la iniciativa pròpia. És el cas del veí Toni Ruiz, que juntament amb la seva filla i el seu gendre, han començat a tallar els pins completament calcinats que envolten la seva finca. «Tenim feina per dies, hi ha gran quantitat de pins cremats que poden caure», explica mentre talla les branques seques amb una serra mecànica. El verd dels arbres que abans envoltava la urbanització ha esdevingut ara un paisatge inhòspit ple de branques seques. Mentre observa les vistes deplorables, el veí Vicente Larrea, que va perdre les gallines que guardava al seu corral durant l’incendi, fa notar que hi ha una quantitat de parcel·les desocupades i abandonades, «amb una gran densitat de vegetació, que van acabar convertint la urbanització en un polvorí». Per aquest motiu, reivindica la necessitat d’un pla de gestió forestal que protegeixi la urbanització davant de futurs incendis. L?alcalde afirma que ja s?està treballant en la redacció d?un projecte per part de la Diputació de Barcelona per recuperar la zona cremada.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here