El Bages fa una dècada que cau en natalitat. 2012 és el darrer any que es va registrar una evolució a l’alça i, respecte a aquest punt, a l’últim any hi ha hagut 639 naixements menys (un descens del 32,4%). Per ser justos, cal tenir present que els dos primers anys d’aquesta dècada d’evolució en negatiu la comarca incloïa els naixements del Moianès i, per tant, la referència de població de què es venia era més elevada. Però des del 2014, que és l’any a partir del qual l’Institut d’Estadística de Catalunya dóna dades separades del Moianès, al Bages ha continuat baixant i la caiguda del nombre de naixements ha estat del 21%. En concret, s’ha passat de 1.692 naixements el 2014, a 1.331 l’any passat (361 nadons menys). De fet, aquest darrer any complet cinc de les set comarques de l’àrea de regió van registrar descensos respecte de l’any anterior, ja plenament afectat per la pandèmia, i en la majoria de casos s’hi afegien almenys un any anterior de baixada. Així ho mostren les dades que recentment ha fet públiques l’Idescat dels registres de natalitat del 2021 a Catalunya. Les úniques comarques que són excepció en aquesta caiguda són la Cerdanya i, de manera molt significativa, també l’Anoia. En aquest cas, hi va haver 72 naixements més que el 2020 (+7,6%), superant fins i tot el 2019 (últim any prepandèmia). Per tant, fa dos anys consecutius que augmenta. A la Cerdanya, la variació a l’alça és del 13,7% (15 naixements més). Al conjunt de les set comarques de l’àrea de Regió7 la xifra de variació absoluta és poc significativa, ja que parlem de 25 naixements menys respecte al 2020, fet que suposa un descens de menys de l’1%. El que ho fa més visible és que pràcticament caigui a totes les demarcacions. La baixada més gran es dóna al Solsonès, on és del 13% (15 naixements menys). Al conjunt del país, de les 42 comarques es van registrar descensos en pràcticament dos terços (27). L’any 2021 van néixer a Catalunya 57.704 nascuts vius, segons les dades provisionals de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquest valor representa una disminució de l’1,3% del nombre de nascuts vius en relació amb les dades definitives de naixements del 2020. Si es pren com a referència el 2019 (any previ a la pandèmia) el descens va ser del 6,2%. La disminució dels naixements dels anys 2021 i 2020 reflecteixen l’impacte de la Covid-19, però s’inscriuen en una tendència de descens de la natalitat que ha estat contínua les dues darreres dècades. L’anàlisi de la natalitat per trimestres mostra que el primer del 2021 els naixements han tingut una forta caiguda, com a conseqüència de l’impacte de la covid-19 amb un descens del 16,7% respecte al primer trimestre del 2020. El segon i tercer trimestres les xifres són similars a l’any anterior, mentre que el quart trimestre mostra un creixement de les xifres de naixements amb un augment del 9,7% respecte al quart trimestre del 2020. Tot i això, en aquesta comparativa s’ha de tenir en compte que les xifres de naixements dels darrers mesos del 2020 van ser molt baixes a causa del fort impacte de la còvid-19. La taxa bruta de natalitat el 2021 és de 7,4 nascuts vius per cada 1.000 habitants, molt similar a 2020 (7,6 per mil), 6 dècimes més baixa que el 2019 i 1 punt més baixa que el 2018. les mares amb el primer fill se segueix endarrerint L’edat de les mares en néixer els fills s’ha continuat endarrerint i se situa en 32,7 anys, mentre que l’edat mitjana al naixement del primer fill és de 31,7 anys. El 2021 s’ha endarrerit en mig any l’edat al naixement del primer fill, en comparació del 2019. A la Unió Europea, el 2020 l’edat mitjana a tenir el primer fill va ser de 29,5 anys. El patró per edats de la fecunditat a Catalunya i la UE presenta fortes diferències, amb un calendari de maternitat molt més jove de la UE. La taxa de fecunditat de les dones joves, de 20 a 24 anys, a la mitjana de la UE és del 36‰, mentre que a la mateixa edat la taxa a Catalunya, és del 21‰.
