La Catalunya central continua tenint reminiscències franquistes a l’espai públic. El darrer cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic que ha actualitzat el Departament de Justícia posa de manifest que dels 528 símbols registrats a les comarques de l’àrea de Regió 7, n’hi ha 176 (33,3%) que no han estat objecte de cap intervenció posterior al franquisme, mentre que 334 (63,2%) han estat retirats i 18 (3,4%) senyalitzats, modificats o reinterpretats. La majoria, els que romanen a la via pública són plaques d’habitatges de promoció pública, així com monuments, tombes i làpides, inscripcions, retolació de carrers o grafits. El cens, que va néixer com una eina pionera el 2010 per recollir dades sobre la simbologia franquista a l’espai públic, s’ha anat ampliant els darrers anys. En una primera etapa, va incloure només símbols ubicats a capitals de comarca, municipis de més de 10.000 habitants i poblacions d’especial interès històric. Tot i això, des del 2019, el cens ha incrementat el nombre de símbols registrats, ja que també recull dades dels municipis d’entre 3.000 i 10.000 habitants. D’aquesta manera a la regió central s’ha passat d’un total de 446 símbols censats el 2010 a 528 el 2022. Si s’analitza comarca per comarca, el Baix Llobregat és la que agrupa més símbols franquistes, amb un total de 400. Tot i això, cal tenir en compte que, al cens, també es comptabilitzen aquells municipis que no formen part de l’àmbit de cobertura d’aquest diari, el Baix Llobregat Nord. Del total d’elements detectats a aquesta comarca, 149 (37,2%) no han estat intercedits, mentre que 238 (59,5%) han estat retirats i 13 (3,2%) senyalitzats, modificats o reinterpretats. Destaca el cas d’Olesa de Montserrat, on apareixen 16 símbols censats, dels quals 15 estan retirats i 1 roman a l’espai públic. Es tracta d’una creu feta al paviment de marbre de la capella del cementiri vell, on apareixen els noms dels caiguts d’Olesa de Montserrat del bàndol nacional a la Guerra Civil. Darrere segueix la comarca del Bages, amb un total de 75 símbols registrats, dels quals 66 (88%) van ser retirats de la via pública. Alguns es conserven al Museu Comarcal de Manresa, com l’escut amb l’àliga imperial que hi havia a la façana de Correus o unes peces de ferro del jou i les fletxes que formaven part del monument als caiguts de la plaça de la Reforma. A la comarca, també hi ha 3 elements franquistes que han estat modificats o senyalitzats i 6 que es mantenen a la via pública. La majoria són plaques d’habitatges de promoció pública, però també hi ha un monòlit de pedra en un marge de la carretera d’Avinyó a Balsareny, que conté una inscripció gravada que recorda víctimes del bàndol nacional. En el cas d’Anoia, del total de 30 símbols registrats, només n’hi ha tres on no s’ha intervingut, que corresponen majoritàriament a plaques d’habitatges públics. El mateix passa a les altres comarques de la regió central, que presenten un nombre significativament menor de símbols franquistes, en bona part, perquè contenen diversos municipis que no estan inclosos en el cens perquè són de menys de 3.000 habitants. Al Berguedà, per exemple, se n’han quantificat 4 i se n’ha reinterpretat 1; al Solsonès n’hi ha 11 i se n’ha retirat 1; a la Cerdanya han esborrat 1 dels 5 que tenen; a l’Alt Urgell n’hi ha 2 i no n’ha intervingut cap; finalment, al Moianès, ha estat retirat l’únic símbol que hi havia. En els propers anys, el Departament de Justícia preveu tirar endavant l’avantprojecte de llei de memòria democràtica, que permetrà abordar els municipis de menys de tres mil habitants amb l’objectiu de registrar la totalitat de símbols i, en un termini de dos anys, esborrar definitivament el rastre del franquisme als carrers.
