Les escoles de la Catalunya central són a les portes de començar un nou curs marcat pels canvis al calendari escolar. Els directors dels centres consultats mostren el seu malestar per una mesura que consideren poc efectiva i precipitada, i posen de manifest la incertesa que els genera la manca de monitors per cobrir les activitats de lleure que han d’oferir les tardes de setembre i que són voluntàries. Demanen al Departament una valoració posterior sobre l’efectivitat dels canvis i que destinen més recursos a incrementar el personal per oferir una educació de qualitat. Una de les dificultats que esmenten els directors dels centres educatius és la planificació de l‟hora d‟oci que s‟oferirà als infants a les tardes. En alguns casos, afirmen que, ara mateix, encara desconeixen si comptaran amb els monitors suficients, mentre que, en altres casos, assenyalen que encara no saben concretar el nombre d’alumnes que s’acolliran a les activitats de tarda al setembre. «Hi ha una mica de desgavell en l’organització de l’hora d’oci, ja que només tenim dades provisionals dels alumnes que hi assistiran, per tant, haurem d’anar sobre la marxa», comenta el director de l’escola Collbaix de Sant Joan de Vilatorrada, Jesús Martínez. A la seva escola seran els monitors del menjador els encarregats de vetllar els nens a l’hora dedicada a l’oci. Tot i això, en altres punts de la regió, com a l’escola ZER (Zona Escolar Rural) del Solsonès, encara no tenen el servei de monitors cobert. La directora del centre, Sandra Sorolla, lamenta «l’abandó que pateixen les escoles rurals, ja que estem completament desinformats sobre qui ens subministrarà aquest servei, i moltes escoles han optat per contactar directament amb les empreses» (veure desglossat a la pàgina següent) . En el cas de l’escola Catalunya de Navarcles, l’equip directiu es va posar a treballar a principis d’aquesta setmana, com a la majoria de centres de la regió central, per acabar els preparatius per rebre els alumnes dia 5 de setembre. El director, Alberto Fernández, destaca que l’avançament de curs els ha suposat un increment del treball, ja que durant la primera setmana de juliol, que el Departament va preveure per preparar el curs, «els esforços es van centrar a tancar el curs anterior, una cosa que ha provocat que, ara a l’agost, tinguem la sensació que ens falten dies per reunir-nos amb el claustre, disposar les aules i acabar de quadrar els horaris abans de l’arribada dels estudiants a l’escola». En la mateixa línia s’expressa la directora de l’institut escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara, Rafi Aranda, que apunta que, el fet d’establir un horari intensiu al setembre, els ha suposat més feina, ja que «s’han d’ajustar dos horaris diferents ». Explica que estan treballant amb poc marge de temps, «ja que encara esperem que ens portin les taules i les cadires per a les aules dels alumnes del curs de quart d’ESO, que estrenem aquest any». La mateixa sensació de treballar contra rellotge també la descriu el director de La Salle de Manresa, Jordi Massegú, que considera que, «si bé els canvis tenen la finalitat d’afavorir la conciliació familiar, s’han aplicat de manera precipitada, sense valorar-ne els avantatges i desavantatges que suposa per a la comunitat educativa i les famílies”. Davant del malestar general, la majoria de responsables de les escoles remarquen la necessitat de fer una valoració posterior sobre l’efectivitat dels canvis en els horaris i el calendari escolar per ponderar si val la pena destinar els recursos en aquest àmbit per afavorir la conciliació familiar . Per a molts directors, és més prioritari destinar recursos en augmentar el personal als centres per poder reduir les ràtios i oferir una educació de qualitat. De fet, el Departament d’Educació ha posat sobre la taula una partida de 170 milions d’euros que permetria contractar més de 1.400 mestres i 2.000 professors, una oferta que està supeditada que els sindicats desconvoquin les vagues. En aquesta línia, la directora de l?escola Doctor Ferrer d?Artés, Elena Lloses, posa de manifest que aquest any s?han suprimit els reforços còvid, «cosa que encara agreuja més la manca de mans que patim a les escoles». Comenta que, en el cas de l’escola d’Artés, hi ha aules que superen la ràtio amb 27 alumnes. “Si volem millorar l’educació”, afirma, “cal treballar en grups més reduïts que afavoreixin les noves formes d’aprenentatge, basades en el raonament i el treball en grups”. El calendari laboral dels mestres contempla un mes de formació Els mestres disposen d’un mes de vacances establert durant l’agost, mentre que el mes de juliol està destinat a la formació. El personal interí ha dacreditar un mínim de 30 hores de formació per accedir a la borsa laboral i, en el cas dels funcionaris, la formació es duu a terme en hores no lectives i en responsabilitat individual. Tot i això, amb l’avenç del curs escolar, els docents han d’anar a treballar als centres la primera setmana de juliol.
