El subdirector general de Boscos de la Generalitat, Enric Vadell, explica que a l’hora d’avaluar la viabilitat d’una actuació de gestió forestal entren en joc diferents normatives, i sovint el procés s’allarga en el temps. En aquest sentit, reconeix la necessitat d’alleugerir les traves burocràtiques, sobretot a l’àmbit del plantejament urbanístic, però afirma que els trencaments en àrees estratègiques per la prevenció d’incendis són prioritàries. Quins són els criteris a l’hora d’autoritzar actuacions de gestió forestal com els trencaments o el canvi d’usos a terra? Normalment, es tenen en compte criteris tècnics com la coberta forestal, les espècies protegides o l’orografia del terreny, a l’hora de donar llum verda a una actuació determinada. El procediment consisteix a demanar autorització al Departament d’Acció Climàtica, que s’encarrega d’elaborar informes diferents en funció de les característiques del terreny. Per exemple, es pot arribar a demanar una valoració a Cultura, en cas que a terra es trobin restes arqueològiques. Els propietaris forestals assenyalen que un dels informes de més pes és l’urbanístic. L’informe urbanístic acaba sent determinant, ja que els ajuntaments tenen competències a la planificació urbanística municipal. Els propietaris forestals sovint xoquen amb una normativa que defineix grans zones com a sòl de protecció forestal on no es permet la intervenció per crear espais agrícoles. En aquest sentit, el planejament urbanístic hauria de tenir en compte les necessitats reals del sector dels camperols a l’hora de definir els usos del sòl rústic. D’altra banda, el sector de la pagesia denuncia una excessiva burocràcia que impedeix tirar endavant actuacions de gestió forestal. És cert que els tràmits no són automàtics. El procediment és llarg perquè entren en jocs diferents organismes que elaboren els informes sobre l’acció requerida. És un tema legislatiu que convindria abordar per donar més facilitats. Tot i això, també és important que s’analitzi acuradament la necessitat de dur a terme un trencament forestal, ja que aquests només tenen sentit quan darrere hi ha una activitat agrícola capaç de gestionar la terra. Si mirem les xifres, el 2021 a Catalunya es van demanar 1.469 trencades, en un total de 1.136 hectàrees, mentre que a la Catalunya Central se’n van sol·licitar 623, en un total de 530 hectàrees. En el cas de les àrees cremades, quines possibilitats han de recuperar espais agrícoles? En primer lloc, cal tenir en compte que el 2003 es va publicar una llei estatal que limita les actuacions en terrenys cremats durant un període de trenta anys. A la pràctica, significa que no es poden transformar per usos agrícoles, urbans o industrials. Al fons, la regulació té l’objectiu de preservar el medi, però afecta directament la recuperació de terrenys agrícoles en espais cremats. D’aquesta manera, a Catalunya, es va impulsar una modificació de la llei, a fi de poder fer-ne una excepció en aquelles àrees on es vol actuar per prevenir els incendis. Quines són les accions de prevenció impulsades des del Departament d’Acció Climàtica? Una de les actuacions principals que es contemplen és el manteniment d’espais oberts i discontinus al paisatge. De fet, a Catalunya, tenim 32 zones, que anomenem Perímetre de Protecció Prioritari (PPP), que corresponen a determinats punts on els incendis presenten un mateix comportament. En aquest sentit, quan se sol·licita una ruptura en una d’aquestes zones, la petició serà prioritària, sempre que sigui viable. Quin és el plantejament de futur per millorar la gestió forestal? El Departament ha elaborat aquest any un pla de xoc per prevenir els incendis, atès que, els propers quatre anys, rebrem més fons Next Generation, que ens permetran impulsar un paquet de mesures vinculades a la prevenció. Aquestes inclouen un augment d’ajudes per als propietaris forestals que vulguin impulsar accions de gestió forestal als boscos. També tenen en compte la modernització del sistema d’alertes sobre risc d’incendi, que ajudarà a accelerar la intervenció dels Bombers i altres cossos d’emergències.
