La consulta que Santpedor va celebrar diumenge sobre la recuperació o no de l’activitat de les vaquetes ha estat la quarta amb una participació més gran de les que s’han fet en vint anys en municipis de la Catalunya Central amb una pregunta directa. De fet, és la que més si ho restringim als que consultaven sobre una qüestió estrictament local. I és, clarament, la que ha tingut (en les dues ocasions en què s’ha celebrat) un resultat més ajustat entre el binomi plantejat. Anem pas a pas. En el procés participatiu santpedorenc hi van participar un total de 2.750 ciutadans, cosa que equival al 43,38% de les persones que hi tenien dret (6.338). Hi ha tres precedents que el superen i tots tres es refereixen a la creació de noves comarques, i en dos es va superar el 50%. És el cas de la primera de les consultes fetes en aquestes comarques des de l’inici de segle, que va tenir lloc al municipi de Santa Maria d’Oló el 16 de novembre del 2003, en aquell moment del Bages. Precisament, el motiu de la convocatòria amb urnes era demanar als seus veïns si volien continuar integrats a aquesta comarca o si preferien formar part d’una (en aquell moment) futurible comarca del Moianès. Hi van prendre part 526 persones de les 887 que tenien dret a vot. El 59,3%, que és el percentatge més gran de participació que ha obtingut una consulta ciutadana al nostre país. El resultat va ser que gairebé el 90% es va pronunciar a favor de continuar sent bagencs. Tot i això, des del 2015 formen part del Moianès. Llevat de les dues de les vaquetes, a totes les consultes anteriors l’opció guanyadora ha tingut més del 70% dels vots Precisament, la consulta que es va convocar dotze anys més tard (el 22 de març de 2015) als deu municipis que acabarien constituint aquesta comarca és la que s’ubica just per sobre de la de les vaques en índex de participació. Consulta sobre la creació de la comarca del Moianès, el 22 de març de 2015 ARXIU/MIREIA ARSO En conjunt, es va pronunciar a les urnes el 47,36% de les persones cridades a fer-ho, amb índexs municipals màxims fregant el 70 % ( a Santa Maria d’Oló ia Collsuspina), que va ser on, alhora, es va produir més igualtat entre els partidaris de formar part de la nova comarca (majoritaris) i els contraris. Sensibilitat al Lluçanès Entre la d’Oló i la del Moianès, la segona consulta amb un percentatge més alt de vots va ser la que va tenir lloc pocs mesos després, i referent també a la possible creació d’una nova comarca, en aquest cas la del Lluçanès. El 26 de juliol del 2015 es va trucar a pronunciar-se als veïns de 13 municipis del Bages, Berguedà i Osona perquè diguessin si eren favorables o no a tirar endavant la nova demarcació. Hi va prendre part el 55,14% del cens i es va arribar a superar el 70% en casos com Lluçà i Alpens. A l’únic poble del Bages, Sant Feliu Sasserra, va ser del 61,76%. A la primera de les consultes sobre les vaques de Santpedor (celebrada el novembre del 2019), la participació va ser sis punts inferior (del 37,47%). Com a referències a la banda baixa, només el 5% dels censats es van pronunciar en un procés participatiu convocat a Sant Salvador de Guardiola el 2014 en relació a un possible canvi de nom del municipi, ia la convocada a Manresa al maig de 2014 sobre l’enderrocament o conservació del teatre Conservatori no es va arribar a superar el 10%. Recompte de vots davant de l’alcalde i regidors a la consulta sobre el futur del Conservatori ARXIU/SR Santpedor, l’excepció pels resultats Quant al resultat final, la de Santpedor trenca amb la regla general de les consultes realitzades en vint anys a les nostres comarques , que el que mostra en tots els casos és una victòria clara i contundent d?una de les dues opcions de la papereta. En què va obtenir més participació, la d’Oló del 2003, gairebé 9 de cada 10 votants va expressar en aquell moment que no volia canviar de comarca. A les consultes realitzades el 2015 per a la creació de les noves demarcacions del Moianès, d’una banda, i del Lluçanès, de l’altra, més del 70% va estar a favor del nou territori (en el cas del Moianès va ser el 80%). En què va convocar l’Ajuntament de Manresa sobre el futur del Conservatori tampoc va quedar cap dubte: el 86% dels que van acudir a les urnes van triar l’opció de conservar-lo. I en el que el 2012 va organitzar només al sector de Plaça Catalunya també va quedar ben clar que els veïns aprovaven que es fes una remodelació del parc Vila Closes i eliminar les estructures metàl·liques que s’havien instal·lat anys abans, ja que així ho va expressar 90% dels votants. De fet, a totes les consultes realitzades en aquests 20 anys al nostre país hi ha hagut una de les dues opcions de la pregunta amb més del 70% dels vots. Dada que contrasta amb les dues fetes a Santpedor sobre el futur de les vaques, en què la guanyadora (favorable a l’eliminació) ha quedat just per sota del 50% dels vots totals emesos, comptant que hi havia una quarantena de blancs i nuls . 49,8% de vots pel «no» a les vaquetes a les dues consultesLa consulta celebrada aquest diumenge a Santpedor per decidir si es recuperava o no l’activitat de les vaquetes va tenir uns resultats no calcats però amb un enorme mimetisme respecte al procés participatiu realitzat el 2019. Va tornar a guanyar el «no» a les vaquetes i va tornar a fer-ho per una quarantena de paparetes de diferència: en aquesta ocasió van ser 41, fa tres anys van ser 46. Tant mimètic ha estat el resultat, que el percentatge de vots del “no” a les vaquetes en relació amb el total de vots emesos ha estat clavat en les dues consultes: el 49,8%.
