Per primera vegada després de l’incendi, aquesta setmana Gerardo Martínez i la seva dona han dormit per primer cop a la casa que tenen a River Park i que va resultar afectada, parcialment, pel foc. La casa està situada en un desnivell i les flames van cremar totalment el pis inferior, que és on vivia un fill del matrimoni, el Raúl, i que ara han apuntalat amb pals extensibles. El pare explica que fins aquesta setmana no han apuntalat el sostre de la planta baixa i no hi podien entrar perquè «la nostra habitació és a sobre i el terra crugia. Ara, amb tot apuntalat, ja no». Aquesta setmana s’han instal·lat i relata que «hem dormit aquí per primer cop i la meva dona tenia molta por». El seu fill vivia a la casa però per a ells, veïns de Sant Boi de Llobregat, era una segona residència, i per això han passat aquest temps dormint allà i també «al porxo de la casa», diu Gerardo. També lamenta que l’hort se li va cremar completament: «Els preus estan pels núvols i he perdut les patates que ja havia collit, i els tomàquets i els pebrots que ja estaven madurs ia punt de recol·lectar». També ha perdut alguns arbres i altres tornen a rebrotar, encara que trigaran temps a recuperar l’esplendor que tenien abans del foc. El seu fill, Raúl, lamenta tot el que ha passat, però també es mostra optimista mentre passeja per la planta inferior entre els puntals que ha instal·lat per assegurar l?estructura de la casa. Mentre ensenya com ha quedat compta amb entusiasme com vol que sigui el pis que ara ha de reconstruir. «Serà un espai molt ampli, hi haurà molt poques parets, només l?imprescindible. M’agradarà més i serà més barat reconstruir-ho», assegura. Tal com han fet altres veïns, ha estat la mateixa família la que s’ha encarregat de retirar els enderrocs i treure restes cremades de la casa i el jardí. Mentre de fons se sent com passa el camió d’un ferrovell, la família mostra el pati on hi ha un cotxe totalment cremat i on també tenen diversos elements metàl·lics. «Quan els hàgim posat tots aquí, me’ls vendré», diu el pare, que afegeix que «no els vull abandonar perquè el ferrovell s’aprofiti de la desgràcia dels altres, i així també tindré alguns diners més per a les obres». I si escau també han estat ells els que han instal·lat el puntal per aguantar la casa. Pare i fill estan convençuts que si ells no l’haguessin apuntalat, el sostre hauria cedit. Pel que fa a la reconstrucció completa, de moment esperen quines seran les conseqüències de la declaració de zona catastròfica i també que el pèrit de l’asseguradora passi per la casa per valorar els seus danys.
