Un projecte bagenc per la reconciliació és premiat pel Departament de Justícia

0
15

Històries impressionants, molt personals, de vegades (moltes) explicades entre llàgrimes, que han servit per trencar silencis sobre experiències viscudes durant la guerra civil i la postguerra. Però també, per obrir ponts de reconciliació i apropament de persones entre les quals, per aquests mateixos fets d’un temps terriblement convuls, s’havia obert una bretxa enorme. Aquest és l’eix central sobre el qual pivoten les Audiències Memorials, un projecte d’origen bagenc (i que al Bages ha tingut dues de les experiències més significatives) que ara acaba de rebre un premi del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a l’apartat de Resolució Alternativa de Conflictes. Es tracta d’una iniciativa, promoguda pel Programa de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, ​​a la qual va donar forma fa set anys l’advocada bagenca Mireia Vives i el també lletrat i mediador internacional Jordi Palou-Loverdos (que defensa la causa penal a l’Audiència Nacional per l’assassinat de la manresana Flors Sirera.El 2015 es va realitzar una primera experiència pilot a Monistrol de Montserrat.Aquesta audiència memorial constitueix un fòrum públic on descendents de víctimes de la violència de la guerra civil i de la dictadura franquista (tant víctimes de la rereguarda republicana com de la repressió franquista) exposen les seves vivències personals, amb els seus testimonis, la iniciativa pretén facilitar l’escolta de les persones afectades pels fets violents que van suposar la guerra civil i la dictadura franquista. L’acte, una sessió pública i solemne, està orientat a la reparació simbòlica i el reconeixement institucional de totes les víctimes , i culmina amb el compromís de responsables institucionals en termes de justícia, reparació i no repetició. Després de la de Monistrol que va servir per testar el projecte, l’abril i el maig del 2018 se’n van convocar dos a Sant Joan de Vilatorrada, la primera amb nou testimonis, la segona amb una vintena. Posteriorment també s’han fet a Olesa de Montserrat ia Sabadell, ia totes les audiències els relats dolorosos que al seu dia havien enfrontat a famílies es van entrellaçar amb punts de reconciliació. La sessió no és ni un debat ni una lliçó d’història. No hi ha diàleg entre els testimonis i no hi ha intervencions del públic. Amb aquesta sessió es pretén trencar el silenci imposat; dissoldre pors, etiquetes i prejudicis; esvair rumors i transcendir ressentiments; tancar cicles dolorosos; que es parli lliurement dels fets i les seves vivències i que siguin escoltades per la resta de participants, pels assistents i per les institucions. La sessió en si representa una reparació moral i simbòlica per a totes les víctimes de la guerra civil i de la dictadura. Alhora, amb aquesta activitat es fa memòria, es cultiva la memòria individual i la memòria col·lectiva i es contribueix al coneixement de fets. Precisament, els creadors i promotors del projecte han avançat que està prevista la realització d’una audiència memorial a Manresa, la primera que es farà a la capital del Bages, el proper mes de gener. També al voltant d’aquelles dates, tot i que encara per confirmar, està previst que tingui lloc l’acte de lliurament dels premis de Justícia, entre els quals hi ha l’atorgat a aquesta iniciativa bagenca.

LEAVE A REPLY

Please enter your comment!
Please enter your name here