ICL preveu tenir retirada la runa de la Botjosa de Sallent el 2027. Aquest és el termini que s’ha fixat per a l’eliminació del primer dels dipòsits salins que formen part de les explotacions de la companyia (el de Vilafruns, a Balsareny, es va tapar). És un horitzó que respon al pla de restauració que té establert l’empresa, però també atenent al ritme que d’extracció que ha aconseguit la restauració d’aquest dipòsit d’aquest enderroc vell, que ja està en marxa, i que alhora dependrà de quan estigui disponible el nou col·lector de salmorres, que ha de donar més capacitat d’evacuació de les aigües salobres. Segons han concretat fonts d’ICL, en els últims mesos (bàsicament des de començament d’any) s’han extret al voltant de 200.000 tones d’aquests enderrocs, inicialment en fase de proves i ara ja en fase d’execució. En aquest sentit, les mateixes fonts han assegurat que “tenim un compromís i ho estem complint. Per això, des de fa mesos estem treballant amb la restauració de la Botjosa, i quan tinguem disponible el col·lector es podrà accelerar aquest procés». D’acord amb el pla de restauració proposat per ICL Iberia Súria&Sallent i beneït pel govern català, i també atenent el Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages (aprovat a la tardor de 2018), el procés de restauració ja es preveia començar pel de la Boig de Sallent. Un dipòsit salí que es va utilitzar per abocar la sal i el material de rebuig provinent de l’extracció de la potassa abans que s’habilités el del Cogulló, i que està inactiu des de la dècada dels 70, quan la que aleshores era l’empresa explotadora , Potases Ibèriques (titularitat de l’Estat), ho va tancar definitivament. Aquest dipòsit, situat al costat de la planta de tractament del mineral de Sallent i de la colònia de la Botjosa, es calcula que conté uns 4 milions de tones de material, i el 2019 l’empresa ja va dur a terme sondejos per analitzar-ne el contingut i programar-lo aquesta explotació i restauració. Una explotació que s’està realitzant amb el mateix sistema que es va emprar (fins que es va aturar la seva activitat) a la runa vella de Cardona. Una màquina fresadora rasca des de la part superior de la runa per anar arrencant el material (formant terrasses), que posteriorment es trasllada a la planta de purificació que es va posar en marxa el 2018 a les instal·lacions de l’empresa a Sallent. A grans trets, la planta el que fa és rebre sal bruta (barrejada amb fangs i altres materials) provinents de l’activitat d’extracció de la potassa i és purificada mitjançant un doble procés de rentat (amb salmorres) i centrifugat, i el pas per un assecador. Queda pendent d’instal·lació una compactadora. Un cop entri el nou col·lector de salmorres amb una capacitat ampliada (infraestructura que s’hauria de materialitzar al llarg d’aquest període), es podrien arribar a compatibilitzar els treballs de restauració de la runa de la Botjosa amb l’inici de les tasques d’explotació i retirada de material del Cogulló. Entre tots dos dipòsits es calcula un termini de mig segle per materialitzar la restitució completa de l’espai que ara ocupen les muntanyes salines.
