La pneumòloga de la Fundació Althaia de Manresa i membre de la comissió “Lliure de fum”, Sandra Ros, destaca que cada any apareixen nous fumadors entre el col·lectiu dels adolescents, “on el tabaquisme està encara massa normalitzat”. Per això, assenyala la necessitat actualitzar la normativa ampliant els espais públics lliures de fum per incentivar que els fumadors redueixin el consum o deixin definitivament el tabac. Com valora les noves restriccions que volen endurir la llei del tabac a Catalunya? La valoració és positiva, ja que és una mesura que afavorirà tant els no fumadors, que es lliuraran del fum en aquells espais on estarà prohibit fumar, així com els fumadors, perquè les restriccions poden ser un incentiu perquè redueixin el consum o s’animin a deixar el tabac. A més, la nova normativa garantirà també l’accés gratuït al tractament substitutiu de la nicotina a les persones amb rendes més baixes de 18.000 euros, cosa que afavorirà que més persones decideixin tractar-ne l’addicció. Quines són les malalties principals que s’amaguen darrere del consum de tabac? El tabac és darrere de malalties respiratòries, com el càncer de pulmó, però també de casos d’angines, ictus, infarts, malalties cardiovasculars. Les seves conseqüències no només apareixen a llarg termini, sinó que també poden afectar els fumadors els primers anys, pel que fa a la tos, secrecions de les vies respiratòries o reducció del rendiment. De fet, la primera cosa que noten les persones que deixen de fumar és que, per exemple, no es cansen tant a l’hora de pujar una escala. Per què no s’ha aconseguit frenar les conseqüències després de la primera llei antitabac? Quan es va establir la prohibició de fumar als espais interiors, amb la llei espanyola que va entrar en vigor el 2011, la sensibilització sobre els efectes perjudicials del tabac va reduir significativament el nombre de consumidors. Tot i això, deu anys després, la xifra s’ha estancat, amb una prevalença de tabaquisme a Catalunya del 22%. El principal motiu és perquè cada any s’incorporen nous fumadors entre els adolescents, que estan sotmesos a una alta pressió de grup i sovint la seva percepció del risc és menor. Per això cal incidir especialment en aquest col·lectiu, on el tabaquisme encara està massa normalitzat. Quines accions poden ajudar a conscienciar la gent jove sobre els perills de fumar? Les campanyes a escoles i instituts són imprescindibles per exposar els efectes secundaris del tabac. De la mateixa manera, calen les mesures que s’encaminen a evitar la normalització del tabac. Prohibir el fum a determinats espais públics, com les terrasses, ens ajuda a recordar que el tabac no és un hàbit, sinó que és una addicció perjudicial, encara que estigui socialment acceptada. Malauradament, la manca de percepció de risc fa que els fumadors no es tractin l’addicció a temps i accedeixin als tractaments en edats massa avançades. De quina manera cal tenir en compte la llibertat individual en les mesures que es puguin aplicar en el futur? El debat que es planteja és on comença la llibertat dels uns i on acaba la dels altres. Si respectem la llibertat individual d’encendre’s una cigarreta, també hem de respectar els drets dels no fumadors que estiguin al costat. En aquest sentit, cal regular els espais on es pot consumir el tabac, per evitar malalties relacionades amb el tabaquisme passiu. A l’hospital sovint tractem nens amb afectacions greus a les vies respiratòries a causa de la inhalació involuntària del fum, una situació que s’ha d’acabar.
