L’horitzó de les dues grans runes salines del Bages està en joc a la recta final d’aquest 2022. Uns mesos que seran clau, alhora, per donar una empenta definitiva als plans d’ICL Iberia. Confluiran passos decisius per determinar quins marges de maniobra es donen a l’empresa minera, atenent les peticions que l’últim any i mig ha posat sobre la taula del Govern de la Generalitat. Aquesta tardor cal definir les directrius urbanístiques que, més enllà dels plans de restauració establerts, marcaran els usos futurs dels dipòsits del Cogulló (Sallent) i del Fusteret (Súria). I, en paral·lel, ha de ser el punt d’inici d’una de les infraestructures clau, tant per a l’explotació i l’eliminació d’aquestes muntanyes artificials: el nou col·lector de salmorres. El calendari marca que, dins de final d’any, s’han de convocar dues reunions de la Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central, en una de les quals s’hauria de fer l’aprovació provisional (després només quedaria pendent de la signatura del conseller per ser definitiva) de la modificació del Pla Director de la Mineria del Bages. Un canvi que es va aprovar inicialment el mes de febrer passat i que, si es consolida (com tot ho fa preveure), comportarà dues decisions transcendentals per a les runes. D’una banda, que el del Fusteret l’únic que encara es manté actiu pugui créixer més enllà del que fins ara té admès. De l’altra, que els dipòsits en conjunt, però molt específicament el del Cogulló (que és per al que està pensada aquesta mesura), entrin en una nova dimensió si el que s’accepta és que es puguin ubicar instal·lacions de producció d’energies renovables. El que es va aprovar inicialment fa vuit mesos és que la runa de Súria pugui ampliar la capacitat que tenia permesa fins ara tant en alçada com en superfície. És i la solució que el Govern ha acabat donant a ICL per resoldre la falta temporal d’un espai on continuar abocant, ja que el disponible en aquest dipòsit s’està esgotant. El que es preveu que la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central ratifiqui en una de les reunions previstes entre l’octubre i el novembre és l’aposta pel «recreixement» del Fusteret, és a dir, un augment del límit que tenia fins ara en altura, i «l’extensió en continuïtat», cosa que significa una ampliació de la superfície actual, cap a la zona de Cererols (cap al sud). Per a ambdues zones, es determina «l’ocupació en planta i l’alçada màxima», l’obligatorietat «de la impermeabilització de la base i de l’àrea en contacte amb el Fusteret vell per qüestions ambientals», així com la garantia d’estabilitat dels dipòsits “. A més de les condicions paisatgístiques, l’aprovació inicial de la modificació del PDU establia que «caldrà retirar el material dipositat una vegada finalitzades aquestes necessitats extraordinàries». En aquell moment, fonts de la comissió van argumentar que l’emplaçament d’un nou dipòsit temporal en superfície «és l’única alternativa viable per donar resposta a l’escenari actual oa eventuals escenaris de futur en què es produeixin romanents de sal de residu». El 2020, Iberpotash va sol·licitar una modificació del pla argumentant que s’havia produït un escurçament «imprevist» de la vida útil de la runa del Fusteret, on es diposita la sal de rebuig del procés que no té sortida comercial, avançant-se del 2026 al 2023. I que això coincidia amb el retard de la posada en funcionament del nou col·lector de salmorres. Un camp solar al Cogulló El segon aspecte de gran abast aprovat inicialment el febrer passat i que ara espera el pas definitiu és la modificació del PDU de la Mineria que ha de fer possible la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les instal·lacions mineres. En aquest primer acord de fa vuit mesos, la Generalitat argumentava que “ens trobem en un context d’emergència climàtica i de transició energètica” i que, per aquest motiu, es considera raonable estudiar la possibilitat d’implantar un parc solar a sòls ja transformats per els usos miners, abans de posar en joc altres peces de terra destinades a usos rústics. En definitiva, per fer compatible la proposta que promou l’empresa minera de crear un gran parc fotovoltaic al vessant sud de la runa del Cogulló de Sallent, projecte que Regió7 va avançar l’11 de gener de l’any passat i que el mes d’abril va topar amb l’informe desfavorable de la Ponència d’Energies Renovables de la Generalitat de Catalunya. Tal com va explicar aquest diari, el projecte, batejat amb el nom de Cogulló Solar Plant, plantejava omplir de plaques fotovoltaiques tota la cara sud del dipòsit, aprofitant-ne el pendent. És a dir, el vessant que mira cap a Santpedor i Manresa. Es tractaria d’una instal·lació distribuïda en 7 parcs o parcel·les al llarg d’aquesta cara sud, amb una superfície global de 12,5 hectàrees i una capacitat de producció contínua de 30 megawatts. Específicament, en el cas dels dipòsits salins, només serà possible la instal·lació d’una infraestructura d’energies renovables sempre que no comprometi ni endarreri el pla de restauració vigent, assumint que el futur del dipòsit n’ha de ser l’extinció. El parc fotovoltaic que es vol impulsar haurà de seguir el procediment ordinari de tramitació d’aquest tipus d’infraestructures. El col·lector, una mica més proper No és definitiu, però sí, almenys, significatiu. La Generalitat ja ha instal·lat a diferents punts cartells informatius de les obres de construcció del nou col·lector de salmorres, obre clau, tant per als plans d’extracció i explotació de l’empresa minera com de restauració dels enderrocs, que van directament enllaçats. Aquest any, la Generalitat s’ha centrat en la tramitació de les expropiacions de finques que es veuran afectades pel pas de la nova canalització que ha de portar les aigües salobres provinents de l’activitat minera potàssica fins al mar, i que preveu construir paral·lel al·lela a l’actual. L’abril del 2021 es va signar l’acord de finançament de l’obra entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’empresa ICL, on el Govern va agafar el compromís de tenir-lo totalment acabat el 2025. La nova canonada tindrà una longitud de 122 quilòmetres i transcorrerà per 22 municipis del Bages i el Baix Llobregat, amb una capacitat de transport de 1.683 litres per segon. Es farà per trams, d’Abrera a Castellgalí, i d’aquí cap a Balsareny i cap a Súria i Cardona, per això es donarà continuïtat als 32 quilòmetres de col·lector que ja es van renovar els anys 2007 i 2008 entre Abrera i el Prat de Llobregat . Igualment, el 2025 s’haurà d’acabar la conducció d’aigua entre l’estació depuradora de Manresa i Súria. Aquesta conducció, que comportarà una aportació menor de l’aigua depurada al riu Cardener, es regularà amb l’aigua que s’alliberi dels embassaments de Llosa i Sant Ponç. Paral·lelament a l’inici dels treballs de redacció de la modificació, es va impulsar un procés de participació ciutadana prèvia en què van participar un total de 39 persones. Un Pla Director modificat després de només quatre anys de la seva aprovació El PDU es va aprovar el 2018, per ordenar els espais vinculats al desenvolupament de lactivitat extractiva minera i el tractament de la matèria primera complint els requisits dexplotació de lúnic recurs miner del país , per tal que fos viable econòmicament, socialment i mediambientalment. El Pla garantia també l’encaix adequat de la segona fase del Pla Phoenix d’ICL Iberia. Però la necessitat de més espai per abocar va portar l’empresa a demanar una modificació el 2020.
