Ricard té 13 anys i aquest és el segon curs a l’Aula Integral de Suport (AIS) de l’escola Jeroni Moragas de Ampans, a Santpedor. Té TDAH, Asperger i Tourette i, segons explica la seva mare, Eva Gelabert, “li costa d’entendre el seu entorn perquè té un pensament molt rígid i literal”. La seva vida, assegura, “és un infern si no té ajuda”. I precisament això és el que ha trobat a l’AIS. “Aquí li han donat les eines necessàries per identificar què els passa i tirar endavant. Ha fet un canvi impressionant”, celebra Gelabert. Com Ricard, sense AIS, molts daquests joves acaben expulsats de lescola ordinària per les seves conductes. A Catalunya n’hi ha una quarantena i atenen nens d’entre 6 i 16 anys. L’Aula Integral de Suport (AIS) és un recurs educatiu i terapèutic singular que té com a objectiu proporcionar, de manera temporal, una atenció integral i intensiva a nens i joves amb trastorns mentals. Tot i haver-hi algunes aules pilot amb anterioritat, l’any 2019 va ser quan aquest recurs es va implantar a tot Catalunya per l’augment de casos i en aquests moments n’hi ha una quarantena a tot el país. El recurs s’adreça a nens i joves que van de 6 a 16 anys i poden estar-hi un màxim de dos anys. El repte és proporcionar als alumnes un equilibri suficient per tornar a les aules ordinàries. Aquest és el tercer curs que l´Escola d´Educació Especial Jeroni Moragues de Santpedor ofereix el servei d´Aula Integral de Suport. La seva directora, Alba Cortina, explica que és un recurs “per a alumnes que no tenen cap discapacitat intel·lectual, però que en algun moment de la seva vida poden presentar alguna alternació relacionada amb la salut mental”. Especifica que és un recurs “temporal” on els nens i joves poden assistir-hi “en el període que va des de l’ingrés hospitalari fins que poden tornar a l’aula ordinària”. Cortina lamenta que molts dels alumnes que acudeixen a l’AIS estan “estigmatitzats”. “Són alumnes que vénen amb moltes etiquetes penjades i, durant aquests dos anys, també treballem amb les seves escoles de referència perquè, quan tornin a l’aula ordinària, els docents tinguin estratègies i estiguin empoderats per atendre les dificultats que presenten aquests alumnes”, explica la directora del centre. De fet, els alumnes no perden totalment l’enllaç amb el centre de referència i combinen les classes en un i altre lloc. “Es tracta d´un procés molt acompanyat entre alumne i docents amb l´objectiu que l´estigma desaparegui i puguem donar oportunitats a aquests nens i joves”, conclou. Conductes disruptives i llargs períodes d’absentisme La directora de l’escola Jeroni Moragues explica que la majoria dels joves que acudeixen a l’AIS presenten conductes disruptives a l’aula ordinària i, per això, els docents “sense cap mala intenció, segurament per desconeixement o manca de recursos” actuen amb “estratègies reactives”. Segons Cortina, “està demostrat que les estratègies reactives no funcionen per abordar les dificultats en aquests alumnes i els resultats de les quals són negatius”. Abans d’existir aquest recurs, molts d’aquests estudiants presentaven “llargs períodes d’absentisme perquè acabaven sent expulsats de les escoles o instituts i es quedaven a casa”. De fet, diu que s’han trobat alumnes que “feia dos anys que no anaven a l’escola”. Una de les mestres del centre, Esther Vicens, explica que el que intenten és “canviar la mirada cap a l’alumne”. És conscient que les estratègies que utilitzen són complicades d’aplicar a una aula ordinària: “L’AIS és com un laboratori i ens permet ser molt més flexibles o canviar d’activitat ràpidament quan es donen certes conductes”. Vicens posa d’exemple un cas en què un alumne copeja, fa crits o llança objectes. “Segurament aquesta conducta en una aula ordinària comportaria l’expulsió. En canvi, aquí, capgirem i busquem estratègies per canalitzar tot aquest malestar”, relata la mestra. Una de les psicòlogues infantils i juvenils de la Fundació Althaia, Neus Camprubí, remarca la importància de recursos com aquests, ja que, si no existissin, “molts alumnes acabarien amb absentisme o fracàs escolar”. Considera que per a un jove amb trastorn mental és “molt important estar escolaritzat per ser un factor protector”. Camprubí destaca que és important buscar estratègies que no funcionin només amb ràtios tan reduïdes com les de l’AIS, sinó que es puguin aplicar també a les aules ordinàries. “Ricard era un nen que no et mirava als ulls i ara et mira i et contesta” Eva Gelabert és la mare de Ricard, un nen de 13 anys diagnosticat amb TDAH i les síndromes d’Asperger i Tourette. Explica que és un nen amb “capacitats d’estudi” però que “el seu dia a dia es converteix en un infern perquè té dificultats que impedeixen la socialització i entendre com funciona el món”. Des que Ricard va a escola Jeroni Moragas, el seu comportament ha girat com un mitjó. “Estem encantats, sembla un altre nen”, assegura la mare, que relata que Ricard “tenia problemes de relació amb els altres nens, no entenia les normes de funcionament ni les relacions socials”. Explica que “moltes vegades es posava nerviós per coses que nosaltres donem per fet i ell no entén com el fet de vestir-se o dutxar-se”. La mare celebra que a l’AIS li hagi donat les “eines necessàries perquè pugui tirar endavant”. Assegura que ara “és capaç d’identificar què li passa i trobar petits recursos per tirar endavant i gestionar les emocions”. “Moltes vegades no saben què els passa i això els genera angoixa i malestar que transformen en males paraules i comportaments violents”, expressa Gelabert. “Abans Ricard era un nen que quan li parlaves no et mirava als ulls i no sabia expressar-te què li passava. Ara, quan li preguntes et mira alguna cosa, et parla i et contesta. Sap explicar què li passa”, celebra Gelabert.
