Rosa Vestit passa les últimes hores a la delegació de la Catalunya central, pendent d’un cessament que creu que li arribarà més d’hora que tard fruit de la ruptura de Junts (la seva formació) i ERC al Govern. Rosa Vestit era nova al càrrec i, per tant, aquest final sobtat del govern de Junts i ERC provoca una ruptura amb el projecte pràcticament a les fases d’estabilització. Us ha sorprès la ruptura? Quan ets en un càrrec com aquest ja saps que és interí. No saps mai quan durarà, encara que jo sóc de les que preparo les coses a llarg termini, no per a la immediatesa. Tot plegat s’ha precipitat. ¿Vostè volia que el pacte de Govern continués? Jo no m’he amagat que era partidària de quedar-nos al Govern. Potser perquè vinc de la cultura de la política municipal, on les eleccions són cada quatre anys. Tu entres a l’Ajuntament durant quatre anys i per treballar, i penso que la millor manera de fer política és treballar. En tot cas vam ser un partit ben democràtic, vam fer una pregunta binària, clara, i hi va haver una participació molt alta. Un 80% de participació et legitima el resultat. Per tant, res a dir. Ara tindrem molta feina interna per veure com ho fem a partir d’ara. No és fàcil afrontar aquesta situació, ni al Parlament, ni al país. La votació dels militants de Junts va donar un resultat clar, però alhora va demostrar una alta polarització. Té por que hi hagi una fractura? Jo sóc de Junts. El resultat és fruit d¿un procés democràtic. Per tant, ho accepto ia continuar. Descarta el trencament a Junts? No em fa por, però hem de treballar. Són dues posicions molt fortes. Jo, encara que només hi hagués hagut un vot de diferència, hauria acceptat el resultat. La consulta estava molt clara. Nosaltres també hem de veure com actuem des de fora del Govern. Estant a dins ho sabíem, ara és un altre plantejament. No crec que hi hagi fracció. Crec que hi haurà discussió i no serà gens fàcil. I hem de ser clars i explicar-ho, no només als militants, també a molta més gent que ens vota. I a nivell personal, què farà Rosa Vestit? Després de molts anys de tenir una vida molt activa, em faré un temps i hauré de decidir què vull fer. Tinc la sort que venia de l?empresa privada i sempre he tingut clar que la política era per un temps. Tinc 52 anys i he de veure el que m’il·lusiona ara. Jo esperava fer la reflexió d’aquí a tres anys. Hauré d’avançar-ho. I, políticament, en té alguna «il·lusió» que diu en perspectiva? No. Cap. Treballar perquè aquest partit sigui fort i puguem ser al màxim institucions del país. Seguiré fent coses. Potser perquè és el que m’han ensenyat a casa, però penso que hi has d’estar allà on pots gaudir amb el que fas. Jo sóc de les que puc dir que on he estat he gaudit. No ho pot dir tothom. Per tant, caldrà pensar bé i cercar bé que m’il·lusiona. I, organitzativament, al partit hi tindrà algun paper? No, no. Jo sóc de les que em sento molt còmoda pensant, planificant i treballant. Als partits hi ha els que donen la cara i els que planten els cartells, i jo sóc del segon grup. Al principi em deia que el projecte de la delegació li ha quedat curt. Què li faltava fer? Jo penso que tot s’ha de projectar a llarg termini. Tenim un dèficit d’infraestructures, i si volen consolidar la Catalunya central i fer un país que superi la idea d’una capital i una àrea metropolitana, necessitem un model diferent. Si pensem en una Catalunya de moltes metropolitanitats, crec que aquí tenim dos focus molt importants que són Manresa i Vic. Perquè aquests dos focus siguin capitals i que la gent del voltant les senti com a tals cal treballar. I necessitem que hi hagi carreteres, trens i polígons. El concepte mateix de Catalunya central és complicat. Crec que en any i mig s’ha fet molta feina. Però cal continuar. En quin punt creu que hi ha el reconeixement social de la Catalunya central? Que l’Institut de Recerca ja es digui de la Catalunya central, per exemple, a mi m’enorgulleix. Igual que el nom de la universitat: Universitat de Vic-Catalunya central. Això vol dir que s’està treballant, però no ho podem deixar aquí. Jo ho veig així i hi ha d’haver algú que faci encaix entre el territori i el Govern. Ho sento plegar. Jo gaudia fent aquest paper. M’hauria agradat veure com quedava el futur de la C-55, de la C-17, de la R3, del tren a Manresa… Me’n vaig amb aquesta tristesa de dir que encara no havíem acabat la feina. Però vostè ha encapçalat un govern territorial o una delegació del Govern al territori? Ho veig com un govern territorial. Crec que el partit que governi ha de pensar que és tan important l’Alt Pirineu com l’Àrea Metropolitana. I, si és així, hem de tenir veu al territori, i hem de voler-la tenir. El delegat pot ser molt còmode o molt incòmode. Has de tenir màxima fidelitat, però també has de ser la persona que expliqui quina és la realitat, quins són els problemes. El nostre consell de direcció sempre ha estat propositiu, sempre pensant en positiu i sempre tots alhora. I ha trobat bona recepció al Govern? Sí. Sense distinció de colors polítics? Sense distinció. Tot el govern. Hem estat poc d’enfadar, poc corc, però quan truquem és que en passa alguna. Vostè havia estat alcaldessa. Ser delegada és diferent. Com ho valora? Primer vaig tenir molt de respecte. Hi ha un territori molt gran, capitals molt potents, pobles molt petits. Per mi ha estat un regal. He conegut gent, a tots nivells, que fa coses meravelloses. Tenir una delegació del Govern és una eina útil administrativament? No tot és gestionar diners. Si alguna cosa és fer en política és vetllar perquè les coses funcionin. I la delegació ho pot fer. Una demostració va ser la taula de la gent gran i les entitats bancàries. Van venir totes les entitats, perquè et reconeixen com a govern. O el suport al Pont a l’incendi d’aquest estiu. I l’edifici era una il·lusió? Em feia il·lusió que comencessin les obres. Pensàvem que, almenys, aniríem a la fàbrica del Salt i que estaríem al costat de la ciutadania. I això em sap greu que vagi tard. L?administració ha de fer concurs, licitacions i ara és complicat. L’han d’esperar ara en alguna llista? Jo seré al costat de la llista de Sant Quirze. De cap de llista, no. He tingut la sort de ser alcaldessa del meu poble, però ja és una etapa passada. Digui’m alguna cosa en relació amb la Delegació que no pot ser així. Com a Delegació no. Com a administració no pot ser que siguem un problema per a la ciutadania. I un consell per al nou delegat o delegada. Que gaudeixi tant com jo. Trobareu un equip, com diu l’actor Masferrer, de molt bona gent. I agraeixo el bon tracte de tots els ajuntaments i de totes les entitats amb què he tractat. Ara tinc molts cafès per fer, amb gent de diferents colors polítics, i algun àpat també.
