Un total de 81 quilòmetres de xarxa ciclista intermunicipal al Pla de Bages que recorre per una àrea d’onze municipis, que engloben 134.000 habitants i més de 18.000 treballadors i treballadores. Aquestes són les principals dades de l’estudi promogut pel Consell Comarcal del Bages que planteja la creació d’una xarxa amb sis corredors, que inclouen un total de 25 trams, per connectar amb bicicleta onze poblacions i fer més sostenible la mobilitat a la comarca. David Aaron López, conseller de l’Àrea de Territori i Mobilitat del Consell Comarcal del Bages, explica que «ens plantegem poder disposar d’una infraestructura de qualitat que situï la bicicleta com a element de salut i alternativa segura al vehicle privat i que ajudi a descarbonitzar la mobilitat del Pla de Bages». Des del Consell Comarcal del Bages es posa en valor “la capacitat de liderar i poder aportar solucions a una mobilitat verda que marcarà el futur”. L’Estudi per a la creació d’una xarxa intermunicipal de vies ciclites al Pla de Bages per a una mobilitat activa i descarbonitzada ha estat elaborat amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona i ha comptat amb la participació activa dels onze municipis que formen part del estudi i de la Cambra de Comerç de Manresa. L?objectiu de la xarxa és «impulsar la utilització d?aquestes vies o carrils per a la mobilitat obligada, de manera que siguin una alternativa segura al vehicle privat». El document planteja una primera avaluació de les vies que s’hauria d’habilitar i identifica corredors de mobilitat ciclista que farien possible poder articular aquesta xarxa intermunicipal de mobilitat verda amb una inversió aproximada de 26 milions d’euros. El document delimita sis àrees amb una xarxa global de 81 quilòmetres d’itineraris de nous corredors que també es complementarien amb les dues grans xarxes supramunicipals com ara les vies blaves i la via intercatalunya. L?estudi proposa crear sis corredors nous. El nord-oest, de 9,7 quilòmetres, connectaria els municipis de Callús, Sant Joan i Manresa per la zona del Congost. El nord-est, per part seva, englobaria la zona entre Manresa i Sant Fruitós passant pels polígons i la zona de Sallent, Cabrianes i la Botjosa fins a connectar amb Sant Fruitós i faria un total de 21,6 quilòmetres. El corredor oest-est contempla la zona de Callús, Santpedor, el polígon de Santa Anna i la Ronda Nord de Manresa amb un total d’11,5 quilòmetres de recorregut, mentre que el del sud inclouria un total de 8 trams pels municipis de Castellgalí, Sant Vicenç de Castellet i el Pont de Vilomara amb un recorregut de 19,3 quilòmetres. Quan a l’àrea sud-oest tindria dos trams: un entre Salelles i Sant Salvador de Guardiola i l’altre entre Manresa, Xup i Salelles i en total faria 5,9 quilòmetres. Finalment, el corredor sud-est, de 5 quilòmetres, passaria per la zona del Pont de Vilomara i la capital del Bages. Els ajuntaments que hi han participat són Sallent, Callús, Santpedor, Sant Joan de Vilatorrada, Navarcles, Sant Frutós de Bages, Manresa, Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicent de Castellet. El Consell Comarcal del Bages ha traslladat lestudi als ajuntaments participants ia la resta dadministracions implicades i, amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha iniciat lelaboració dun pla estratègic per al seu desenvolupament. L’impuls per a l’elaboració de l’estudi ha estat una resposta del Consell Comarcal del Bages i de l’Ajuntament de Manresa a la petició feta el juny de 2020 per la Mesa de Territori, Sostenibilitat i Infraestructures de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa de promoure una xarxa de vies ciclistes al Pla de Bages. Aquesta demanda va ser recollida pel Consell d’Alcaldesses i Alcaldes que va promoure l’elaboració del document que, finalment, ha estat presentat als alcaldes i alcaldesses de la comarca aquesta setmana. L?estudi també analitza els punts crítics i els condicionants que poden existir al?hora d?habilitar els nous trams i el pressupost necessari per adequar-lo, que en total puja a 26,9 milions d?euros. Ara, el pas següent és definir l’estratègia comarcal per impulsar la redacció i l’execució dels projectes de vies ciclistes de la xarxa intermunicipal definida a l’estudi i la seva gestió.
