La passió per les campanes es va deixar sentir ahir a Sant Mateu de Bages en una trobada que va reunir una trentena de campaners de tot el territori català, organitzada per la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya. A la jornada es va parlar de l’antic ofici, convertit ara en una afició, es van tocar campanes, i va servir per reivindicar la contribució d’aquest col·lectiu a la preservació del patrimoni local. Diuen que trobades com la d’ahir ajuden a revifar el món campaner, que, des de fa uns anys, sembla que tendeix a créixer. El campaner de Sant Mateu estirant la corda al campanar de l’església, ahir al migdia | ALEX GUERRERO «Veiem que cada vegada hi ha més gent a qui interessa aquest món i es comença a enganxar», explicava Jaume León Andrés, campaner i president d’honor de la Confraria. Venia d’Os de Balaguer, una de les capitals campaneres de Catalunya, que ja acumula 34 trobades com aquesta. “Hem de fer més i que es converteixin en fixes”, apuntava. I és que, segons asseguren, aquests actes en certa manera obliguen els ajuntaments a fer el manteniment dels campanars, a netejar-los ia garantir-ne l’accessibilitat, «i no són reformes cares», apuntava Jaume León. La Confraria la promou, però algunes administracions també es comencen a implicar. És el cas del Consell Comarcal de les Garrigues, que impulsa trobades periòdiques de campaners a algun poble de la comarca, on hi ha 22 campanars. I és que ara «tot està molt electrificat, cosa que fa que en molts casos s’abandonin», explicava Pere Giné, un campaner de 78 anys de les Borges Blanques. Per això reivindica trobades com aquesta perquè, quan es fan, l’Ajuntament de torn «s’encarrega de netejar el campanar, i si convé, puja l’electricista, el paleta, el fuster o el ferrer». Com a la majoria de poblacions, Giné toca manualment les campanes en dates assenyalades. Recorda quan s’hi havia dedicat en una primera etapa dels 12 als 16 anys i cobrava 100 pessetes per fer de sagristà i donar corda al rellotge mecànic. Ara tot està molt més automatitzat, però explica que al poble es manté igualment l’afició per les campanes. S’ha fet escola i els grans ensenyen els tocs locals a una desena de joves. Escoles com aquesta hi ha cada cop més, explicava Jaume León, i recorda que la Confraria té més socis que mai, cap a un centenar (si bé es calcula que a Catalunya hi ha entre 200 i 250 campaners perquè n’hi ha que van per lliure). El seu president, Ramon Gené, de 33 anys i de Cervera, ahir era el campaner més jove de la trobada, però assegurava que cada cop n’hi ha més de la seva edat (cap a un 25% a la Confraria tenen menys de 40 anys). «Tenim la imatge d’un senyor gran com a campaner, quan cada vegada hi ha més campaneres i gent jove a punt per agafar el relleu», apuntava. L’alcalde de Sant Mateu, Josep Maria Junyent, celebrava la trobada, i no descarta la possibilitat que se’n facin més.
